29/9/07
4/6/07
Upala 3
divendres 6:30 de camí a la soda Maleku, Upala
el Miravalles destapat, miracle!!! vist des del parc
les termals de Dos Ríos
el volcà Rincón de la Vieja, tapadot
intentant trobar el camí
de camí cap a Villahermosa
15/5/07
"hop suisse!"
L'stumble d'avui:http://www.brazilianartists.net/home/flags/
Nicola aquesta va per tu! Durant el mundial de l'any passat a la rue de parcs 14 va haver-hi la bandera d'Angola. Ni la italiana, ni la francesa ni la portuguesa. És per aquest motiu qur l'he escollida.Val la pena que entreu a la pàgina, està molt lograt. I gràcies per l'stumble!
Nicola aquesta va per tu! Durant el mundial de l'any passat a la rue de parcs 14 va haver-hi la bandera d'Angola. Ni la italiana, ni la francesa ni la portuguesa. És per aquest motiu qur l'he escollida.Val la pena que entreu a la pàgina, està molt lograt. I gràcies per l'stumble!
Angola
United States
28/4/07
Chinéalo
La última cosa que em va dir ella abans de marxar de viatge va ser "chinéalo" pensant que amb el pare treballant el pobre s'hauria de passar moltes hores sol.
En acabar del treball, cada dia, li preguntava si volia acompanyar-me a casa, ara, ja es dóna per fet. La nostra complicitat creix. Durant una de les avaries de l'ICE, després d'envejar-me quan menjava el pastís de poma, vaig compartir amb ell l'únic mango que hi havia fora de la nevera. Ell havia augmentat dos quilos en la última revisió i el pastís de pomes de l'anette queda exclòs de tota dieta. Ja al llit vaig acabar-me de menjar una llimona sense fer ganyotes, a la llum d'una espelma, i he de dir que el que més em va agradar va ser el desenllaç. Tanco el llibre i ell gosa enfilar-se al llit. Era el segon vespre sense sentir el cremar del fanal i tots els sorolls es feien més presents: el nen que plora, el gos que borda, el parlar del watchiman... a cada alteració del silenci ell no es pot estar d'aixecar el cap o d'alçar-se, si ho creu oportú, per comprovar que tot estigui en ordre. Seguim sota la llum de l'espelma i noto els ulls pesats de l'esforç de la lectura, també sento com el llit es mou per les seves anades i vingudes. Tinc fred als peus i ell me'ls escalfa.
A les vuit en toquen una i mitja.
En acabar del treball, cada dia, li preguntava si volia acompanyar-me a casa, ara, ja es dóna per fet. La nostra complicitat creix. Durant una de les avaries de l'ICE, després d'envejar-me quan menjava el pastís de poma, vaig compartir amb ell l'únic mango que hi havia fora de la nevera. Ell havia augmentat dos quilos en la última revisió i el pastís de pomes de l'anette queda exclòs de tota dieta. Ja al llit vaig acabar-me de menjar una llimona sense fer ganyotes, a la llum d'una espelma, i he de dir que el que més em va agradar va ser el desenllaç. Tanco el llibre i ell gosa enfilar-se al llit. Era el segon vespre sense sentir el cremar del fanal i tots els sorolls es feien més presents: el nen que plora, el gos que borda, el parlar del watchiman... a cada alteració del silenci ell no es pot estar d'aixecar el cap o d'alçar-se, si ho creu oportú, per comprovar que tot estigui en ordre. Seguim sota la llum de l'espelma i noto els ulls pesats de l'esforç de la lectura, també sento com el llit es mou per les seves anades i vingudes. Tinc fred als peus i ell me'ls escalfa.
A les vuit en toquen una i mitja.
21/4/07
"adquiera aquí productos saludables y amigables con el medio ambiente"
Dissabte, 7 del matí, a la Feria del Agricultor d'Escazú he comprat les primeres verdures bio! El diumenge passat en el suplement del diari un article d' "Agro sin químicos" avisava que a vegades a les 10 ja no en queden i m'he hagut d'afanyar! (No he anat a veure la peixatera del Mercado Central)
i justament fent un stumble m'ha sortit store wars: http://www.storewars.org/flash/index.html
La foto és de la setmana anterior quan vam anar direcció "Pico Blanco", a 15 minuts de bus fins a San Rafael i d'allà recta amunt, unes 4 hores anant ràpid. I lògicament si un agafa el bus a les 13 i a les 18 es fa fosc... i a més a més està ple de frambueses... mai no arribarà a dalt! Descoberta simpàtica i al costat de casa, al fons hi ha Chepe.
Primera granadilla!!!
i justament fent un stumble m'ha sortit store wars: http://www.storewars.org/flash/index.html
La foto és de la setmana anterior quan vam anar direcció "Pico Blanco", a 15 minuts de bus fins a San Rafael i d'allà recta amunt, unes 4 hores anant ràpid. I lògicament si un agafa el bus a les 13 i a les 18 es fa fosc... i a més a més està ple de frambueses... mai no arribarà a dalt! Descoberta simpàtica i al costat de casa, al fons hi ha Chepe.
Primera granadilla!!!
4/4/07
Suscribirse a:
Entradas (Atom)